LA MIXONA
Teníem una gateta, la Mixona , negra, maca, festosa...
Varen venir un matrimoni, clients del meu marit, a dinar. La tarda va allargar-se i també es va fer un soparet. Van marxar ja de fosc.
L'endemà al matí telefona l'hoste de la vigília i explica que quan ja eren a l'entrada de l'autopista ( 13 km . Des de casa), la senyora va tenir un ensurt en trobar-se entre els peus un gat...oh!! quin espant, i no se li va ocórrer res més que obrir la porta del cotxe i... au!! el gat fora...
No cal dir que vaig agafar una bona enrabiada i les nenes, i jo també, un bon disgust!

Va passar tot l'agost, i una nit sento esgarrapar en una finestra i... oh, sorpresa! La Mixona a casa altre cop: lluenta, més esquerpa, però no malmenjada.
Com s'ho va fer? No ho sé, però va saber venir de l'entrada de la A-7 a Cardedeu, fins a Sant Pere a l'urbanització de Can Vila.

Tots molt contents i les nenes boges d'alegria... Tot és cert... 
                                                                                                                                                                                                                                 Núria Casas Vila