Homenatge a Josep Feliu, Quan una persona ha ocupat un lloc en una institució pública al llarg de més deu anys i aquesta és totalment altruista, algun mèrit haurà tingut per perdurar tant de temps, més encara si el càrrec no s'havia pogut cobrir per falta de candidats. En Josep Feliu, en “ Pitu Candi “ pels amics, va emmalaltir greument fa uns mesos, la seva malaltia li va arrabassar facultats imprescindibles per desenvolupar qualsevol activitat pública i, per tant, va ser rellevat com a president del Casal al mes de gener d'enguany. Al llarg del seu mandat, el casal ha tingut vida, les activitats van funcionar i els “consumidors” habituals han pogut gaudir de la seva capacitat d'organització, les sortides de cada mes, els viatges, els campionats de jocs de taula, el ball setmanal, els serveis propis del Casal. Però, tot això podria ser simplement una forma d'ocupar el temps, un servei a la comunitat de jubilats de Cardedeu, però ell va ser alguna cosa més. Mogut per una visió més ampla, tenia les seves pròpies idees en quan els col·lectius de gent gran del nostre país. En comunió amb d'altres persones va veure que els problemes dels jubilats no acabaven tenint únicament un bon Casal, s'havia d'involucrar en projectes que permetessin millorar la dignitat de les persones en el present i en el futur. En principi, va ser l'iniciador de llargues converses amb l'Ajuntament, a fi que el Casal tingués autonomia pròpia; això vol dir que la gestió de les seves activitats i l'administració dels seus recursos depengués únicament del col·lectiu de jubilats. Així va impulsar, d'entrada, una nova visió al fer de les activitats que es venien realitzant, en una paraula, va donar un nou aire a les funcions que ja es feien. Els últims cinc anys, l'Associació de Jubilats, va sumar-se a un moviment col·lectiu que, juntament amb les associacions de veïns del poble, van portar a cap la campanya: “ Cardedeu per a la Gent Gran ” . La Fundació que va escripturar-se per continuar amb les línies de futur, van comptar amb la principal aportació econòmica de l'Associació i en Feliu n'era el president. Va culminar amb la construcció per part de l'Ajuntament, del Centre de dia. Mogut per la convicció que la gent gran no ocupem a la societat el lloc que ens correspon, va lluitar per aportar solucions, per aconseguir que aquesta tingués un lloc i una veu, no consultiva sinó executiva, dins de la corporació municipal. A les darreres eleccions municipals pretenia que es formés un partit de la gent gran, per tal que el poble valorés la nostra capacitat, i que els grans no hi comptéssim únicament com a símbol sinó com a persones en actiu. Aquesta iniciativa, avui, s'està discutint en alguns cercles que parlen de la dignitat de La Gent Gran. En una paraula, amb en Josep Feliu se li ha de reconèixer una magnifica labor al llarg de molts anys i una visió d'extraordinari lluïdesa digna del nostre segle XXI . Dijous, dia dinou de febrer, el Casal, en un acte íntim, va fer homenatge al president Feliu. Se li va fer entrega de la placa del Casal, també l'Ajuntament li va agrair la labor feta amb una altra placa i l'Esteve Perich li va escriure un poema de lloança que va entregar emmarcat. Els assistents van dedicar-li uns sentits aplaudiments que en Feliu va agrair molt emocionat. |